Els cants, quan es van recuperar les Caramelles, l’any 1980, no hi havia un contingut especial; es cantaven cançons exaltant la primavera i tradicionals catalanes.

Les cançons que els caramellaires canten actualment i que han recuperat d’abans són dues. Però n’hi ha un altre que la van compondre el 1980 quan es van reiniciar les caramelles i també es pot considerar tradicional perquè l’han cantat des de llavors fins avui dia. 

Així doncs, de cançons tradicionals i que canten cada any són 3. A més a més de dues cançons noves que se solen cantar cada any normalment, una pels més petits i una altra, per cantar tothom.

La primera cançó típica, es diu “Les donzelletes”. Aquesta cançó es cantava a Maians i va ser recuperada quan es van reiniciar les caramelles. Va ser gràcies a la memòria d’una senyora que es diu Francina Muntaner de Cal Pascol. Ella la va cantar i d’aquí tenim constància de la cançó. No la tenim datada en una data exacta, ni tenim documents, però sí que la Francina la recorda que la cantaven quan ella era petita, per tant, deu tenir més d’uns vuitanta anys.

La segona cançó és “El so de les campanes”. Aquesta la cantaven antigament els caramellaires de Castellfollit del Boix. Està datada dels anys quaranta i tenim documents que ens ho mostren.

I per últim, aquesta no és tan antiga, però sí tradicional, és la que van compondre el 1980 quan es van reiniciar les caramelles. Es va compondre una sardana, la “Sardana” de Castellfollit del Boix, Maians i Grevalosa. El seu valor és la seva música; és de mossèn Valentí Miserachs, mossèn Valentí era organista a la capella de Santa Maria major de Roma. És una persona molt reconeguda, un organista molt reconegut dins l’àmbit musical.