El primer que ens ve el cap quan la gent ens parla de “Caramelles” són gent cantant, sense a penes balls. A les contrades de Castellfollit del Boix, des de fa molt temps, que s’han ballat també. D’aquesta manera, pel poble, les Caramelles és cantar i ballar, anar per les cases el dia de pasqua i poder mostrar allò que han estat assajant durant mesos i que el públic ho pugui gaudir, desitjant-los així, una bona pasqua.

L’objectiu podem dir que són dos. Per una banda, és gaudir d’elles perquè és una cosa que no es fa de manera forçada, sinó que ho fas per voluntat pròpia amb la finalitat de passar-s’ho bé fent-les. Per altra banda, és mantenir una tradició. És a dir, ser els caramellaires els que segueixin un costum, i no trencar la tradició que ha passat de generació en generació. El propòsit, doncs, és mantenir-la viva.

A Castellfollit de Boix, actualment, el dia que es fan són el diumenge i el Dilluns de Pasqua. Abans, però, com hem dit, els caramellaires comencen a assajar uns mesos abans. 

Els assajos i la manera d’assajar va variant en funció de la gent. Els primers anys eren un grup més reduït de gent que l’actual i assajaven tots alhora. Aquests darrers anys, han arribat a ser entre 70 i 80 caramellaires, és un gran nombre de persones apostant per aquesta tradició, fet que omple de goig el poble. Amb tanta gent, s’han hagut de formar uns quatre o cinc grups diferents per edats. Pel que fan els cants, es fan més concentrats i aquests es comencen a practicar un mes abans de fer l’actuació més o menys. Es fan abans que comencin els assajos dels balls i ho fan totes les franges d’edat juntes. 

La gent que ensenya els petits a ballar i cantar, actualment, són joves, i no tan joves, que porten sent caramellaires des de fa temps, aquests fa que transmetin el que han après durant anys als vailets i és un fet molt bonic. 

Tenen una sèrie de balls i cants que són tradicionals, és a dir, que s’han ballat i s’han cantat des de fa anys. Aquests, cada any es fan i es mostren a les cases que van. En canvi, hi ha una altra sèrie els balls i cants que són nous, que cada any els van canviant i aquests com cada any canvien, es van alternant i no sempre ballen els mateixos. 

No tot és tan maco com aparenta, darrere de les Caramelles hi ha molta feina que no es veu. Hi ha feines com; organitzar, posar dates, buscar gent que assagi balls, gent que assagi cançons, organitzar les rutes, preparar tot el que comporta el dia de pasqua, fer els vestits, preparar els altaveus del cotxe, engalanar el cotxe, a buscar-se la vida si es necessita materials nous per fer els balls com poden ser bastons, cercolets… Bé, són una sèrie de feines que es fan cada any i la majoria ja les tenen per mà, per tant, es fan de pressa. Tanmateix, no deixa de ser feina que algú ha de fer. 

A més a més, també hi ha la feina individual de buscar-se unes set vetes vermelles i  la vestimenta que van tots igual. Les noies van vestides amb una faldilla de flors, enagos, mitges blanques, mitjons blancs, un davantal i una armilla negre, i una camisa blanca. Al cabell, s’hi poden fer algun pentinat amb una cinta blanca.  Els nois van vestits amb una barretina de color vermell, una camisa blanca, una faixa vermella, pantalons negres, mitjons blancs i un mocador vermell al coll lligat amb una canya de fusta. 

Malgrat tot això, val molt la pena, i la gent que balla Caramelles no pot fer res més que dir gràcies a la gent que els hi obre les portes de casa seva perquè sense ells no tindria sentit, ni res d’això seria possible, de la mateixa manera a la gent que els va a veure. I a la inversa, ells als caramellaires, per l’esforç que han fet assajant cada dissabte a la tarda durant alguns mesos per desitjar-los una bona pasqua els espectadors. 

Així doncs, els caramellaires senten goig i orgull quan fan les Caramelles. Diuen que Catalunya està formada per una llengua i una cultura, pet tant, fer Caramelles, és mantenir aquesta cultura viva i en directe, és fer país amb totes les paraules.