Com és el cultiu?

El cultiu és que és de secà. Aquest fet comporta que tinguin una gran dependència de les condicions ambientals. 

Si ho relacionem amb les condicions ambientals actuals, sabem que estem dins un fort canvi climàtic que cada dia els experts ens diuen que va a pitjor. No obstant això, els pagesos de la zona, han de lluitar any rere any per anar-se adaptant a la situació i enginyar maneres perquè les mongetes, tot i les circumstàncies, tirin endavant amb les millors condicions. 

Quan veiem un camp de cultiu de mongetes, veurem que es deixen uns espais entre línia i línia de separació de les fileres. Això és perquè el tractor pugui treballar amb facilitat. Això, passa mentre les tavelles no són molt grans com és el cas de la foto, però quan les plantes es fan més grans, ja no es possible que el tractor faci la feina perquè les trepitjaria i és quan els agricultors han de fer la feina a mà. Han de treure totes les males herbes una per una amb les mans o entrecavar-les amb una aixada. És una gran feina per ells.

Finalment, podem observar que quan va creixent la planta, té una mida bastant alta, que si li poséssim al costat una planta, segur que s’emparraria. Però com no és el cas, la planta es va estenent cap als costats. D’aquesta manera corroborem que en ser un cultiu de secà, no necessita un sistema de conducció.

Procés de la mongeta

Encara que no ho sembli, ja hem dit diversos cops que hi ha molt d’esforç i treball darrere del producte i la manera que més s’hi veu reflectida és en tot el seu procés. 

Bé, comencem des del principi; primer de tot els pagesos dos o tres mesos abans de planta la llavors preparen la terra,  sigui, la llauren i l’abonen. 

Seguidament, es fa la sembra més o menys cap a finals d’abril, tot tenint en compte que han de ser uns dies que no faci molt fred, ja que les llavors necessiten una certa temperatura a la terra perquè més tard creixin de manera correcta. Aquest procés es pot fer a mà o amb màquina. Tradicionalment, es realitzava de forma manual i en els últims anys alguns productors realitzen la sembra amb màquina.

Un moment essencial és quan les llavors germinen. És quan comencen a créixer i és clau perquè si ho fan correctament, el desenvolupament de la planta també es farà bé i si tot va bé obtindrem una bona collita. La terra ha de tenir humitat i els dies següents de la plantació no ha d’haver-hi grans pluges. Contràriament, sí que és molt necessari que plogui de manera moderada a partir dels següents mesos que se sembra la llavor, perquè el cultiu pugui tirar endavant. 

Perquè això sigui així, hem de treure les males herbes i entrecavar-les tants cops com faci falta. Com hem explicat abans, se sol fer manualment i és molt costós.

Ens trobem a una localitat que no hi ha regadiu, a diferència d’altres poblacions. A més, com que no tenim regadiu les mongetes no es regan soles, però si fa falta li podem donar una mica de suport d’aigua en un rec i s’escau. 

Les mongetes van creixent fins al moment que toca cultivar-les. Se sol fer entre finals d’agost i principis de setembre, depenen de les condicions ambientals i de quan les tavelles estiguin més o menys seques. 

Sovint, no estan seques del tot, però s’arranquen igual. Això comporta una feinada terrible perquè és quan s’han d’arrencar de manera  manual, una per una. Se sol fer a les primeres hores del matí, quan encara no ha sortit el sol perquè d’aquesta manera les plantes seques no s’esgranen i cau la llavor a terra. 

Com que normalment no estan seques, es deixen al camp perquè s’acabin d’assecar i és important que aquells dies que elles estiguin allà, no plogui, ja que es lògic que sinó la planta no s’assecarà.

A continuació, un cop s’han assecat del tot, han de passar el procés de batre. Això vol dir separar les beines de les mongetes que estan a dins d’elles. Per fer-ho, abans es feia amb una mula que portava un corró a darrere enganxat i passava per sobre de totes les tavelles de mongetera i el corró com que era pesat, se separaven. Ara, però, no ho fan d’aquesta manera, ja que és un procés molt costós i el que tenen ara els productors és una màquina que ho fa per ells.

Tot seguit, passen el següent procés que és el de ventar. Es fa amb una màquina que es diu ventadora que el què fa és netejar el gra que ha sortit de dins les beines. També es realitza amb un garbell. 

Una vegada tenim el gra més o menys net, encara hi ha impureses com imperfeccions, mongetes corcades, trenades, tacades, alguna pedra, entre d’altres. I aquí ve una de les feines més entretingudes de fer! S’han de triar una per una, mongeta per mongeta, a mà, traient tot el que no sigui perfecte per fer la millor selecció d’elles! Comporta moltíssimes hores i molt de temps. Actualment, però, hi ha algunes zones que hi ha màquines per fer això, però mai quedaran tan netes ni tan perfectes perquè no serà de manera tan precisa la seva selecció.

Finalment, un cop totes seleccionades, ja les podem cuinar i gaudir d’unes delicioses mongetes de Castellfollit del Boix!