Situació geogràfica

Està situada a dos quilòmetres del poble de Castellfollit del Boix, el seu ús és religiós i és propietat del Bisbe de Vic. 

A la banda dreta de l’església hi ha el cementiri municipal del poble, i a la banda esquerra hi ha la rectoria, construïda al segle XVI amb el material desmuntat, o sigui pedres, de les restes que quedaven del castell de Castellfollit. 

A la part dreta, veurem la muntanya del Cogulló de Can Torra, el punt més elevat del municipi el qual és anomenat el cor de Catalunya amb un punt geogràfic marcat. 

Per la part del davant, podem observar perfectament les muntanyes de Montserrat i la ciutat de Manresa, sempre guardada pels seus barrancs amb gran alçada, el que ens proporcionen unes vistes excepcionals.

Història

L’església de Sant Pere es va construir a l’època medieval i és d’estil romànic. En aquest cas, és la més emblemàtica i ben conservada del municipi i fa les funcions de parròquia a Castellfollit tot i que només s’hi celebra missa per les festes majors i enterraments.

Porta més de mil anys d’història gravada a les seves pedres, actualment, no es conserva tal com la van construir, sinó que ha patit algunes reformes. Aquestes reformes, a més, van aprofitar per modernitzar l’edifici, i sobretot per edificar segons les tendències del moment. Aquest fet ha fet que en l’actualitat, hi puguem distingir dos estils arquitectònics ben clars; el gòtic i el romànic, a part del retaule del barroc.

La part romànica, la podem apreciar quan es va construir, al segle XI. Inicialment, era orientada d’est a oest amb la porta lateral a una altra paret diferent de l’actual. Es va fer amb tres naus acabades en l’absis, semicirculars a la part de llevant, i separades entre elles per arcs de mig punt que sostenien les voltes de canó. A l’exterior els absis estaven decorats amb arcs cecs, llombards i lesenes que es recolzaven sobre una banquera ornamental. Actualment, només es conserven originals l’absis central i el de més al nord, l’absis del sud ha estat reformat i ja no té decoració i l’absis central s’obren tres finestres situades a la part superior de cada tram i sota les arcuacions cegues.

Al segle XIII es va produir la primera transformació del temple que va afectar sobretot la nau sud. Segons sembla, l’actual façana es va desplomar. Això va fer que s’ampliés aquesta part i s’hagués de refer l’absis, el qual aquesta vegada es va fer llis, tal com es manté el dia d’avui. A més, es va construir una porta nova, la que hi ha actualment, seguint les línies del romànic lleidatà. Aquesta portalada consta d’arquivoltes de secció semicircular sostingudes per columnes dobles de capitells decorats amb motius vegetals.

La segona gran intervenció a l’església data del 1633 quan es va transformar radicalment, deixant l’empremta arquitectònica del gòtic. La nau principal va ser escurçada per la part de ponent, segurament per construir l’actual rectoria. Els arcs de separació de les naus van ser substituïts per dos, acabats en punta i més grans. També es va canviar l’orientació del culte, que va passar a ser de nord a sud. Per això es va edificar una capella al mur de tramuntana per posar-hi l’altar, a l’extrem oposat de l’eix de la portada. Aquesta capella d’estil gòtic es va construir damunt d’una altra ja existent datada dels segles XIII-XIV, però de dimensions més reduïdes. Aquesta capella primitiva s’ha descobert amb les excavacions que va dur a terme el Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona el 1985.

Amb aquestes reformes l’església de Sant Pere va passar a ser tal com la podem veure avui en dia, amb l’altar a la capella gòtica de tramuntana, dos arcs de mig punt que separen la nau principal, i petites capelles laterals als absis. 

L’última intervenció documentada sobre l’església data de finals del segle XIX, començament del XX. Es tracta de la transformació del campanar de cadireta de doble arc de mig punt, de carreus ben treballats, en una torre quadrada coberta amb una piràmide de teula. A la cara oest hi ha la inscripció: J.B 1910.

El 1985 es van portar a terme unes obres de restauració de la capella gòtica i del retaule. A més, es va fer una excavació arqueològica del subsol de la capella on van trobar unes sepultures.

I per acabar, tornar a destacar l’impressionant retaule barroc i la capella gòtica.