Les Caramelles ja fa bastants anys que es fan. El primer any va ser el 1980, d’aquesta manera, aquest 2022 celebrarien el seu 43è aniversari. 

Bé, quan diem que el 1980 va ser el primer any ens referim que va ser el primer any que es van recuperar. Les Caramelles van estar vint-i-cinc anys parades, des del voltant de l’any 1955 que no se’n feien i Castellfollit i Maians ho feien per separat. Ja abans de la guerra civil, que hi ha constància que es feien caramelles i va ser després de la guerra quan aquesta festa es va prohibir. Així, fins a l’any 55 en què es va parar definitivament.

Abans de la seva recuperació el 1980, a les caramelles només hi anaven nois; ells cantaven corrandes, valsets o cançons de caramelles. Això, mentre que els més grans, ballaven el ball de cascavells. Els que assajaven eren els grans i el mossèn, ell els i ensenyava a cantar. La colla la formaven uns 20 joves i uns 20 una mica més grans, al poble hi havia molta més gent que avui dia i hi participava gairebé gent de totes les cases. 

El recorregut de casa en casa es feia a peu, a diferència d’ara que es fan amb cotxes. Es passava per totes les cases del poble de Castellfollit, i si algun any no es feien caramelles a Maians, fins i tot havien baixat fins al poble de Maians a ballar i cantar el dissabte a la tarda. Aquest recorregut començava el dissabte a les vuit del matí, i durava fins a nou del matí de diumenge que anaven tots a missa. Ballaven i cantaven de dia i de nit, i després de la missa cadascú a dormir a casa seva fins a la tarda, que tornaven a ballar.

Actualment, passen per les cases amb el cotxe ben engalanat i amb uns altaveus amb música per saber que han arribat com hem dit abans, però antigament, passaven amb un animal guarnit amb unes portadores que anomenaven lloca. Allà, hi posaven els ous i en comptes de recollir diners, recollien ous.

A més a més, a les cases a part d’ous, també els hi donaven menjar i aigua. Com a tradició, on donaven aigua i menjar, els caramellaires repetien el ball de cascavells, i fins i tot podia ser que els músics toquessin alguna peça de ball i es tragués a ballar la mestressa o les filles.

Ara, però, a partir del 1980, tot va començar arran del mossèn del poble, el  mossèn Josep Morales. Ell va convocar el jovent a l’Església de Sant Pere de Castellfollit del Boix perquè li feia gràcia començar una activitat conjunta dels 3 nuclis: el de Castellfollit del Boix, el de Maians i el de Grevalosa. 

El seu objectiu era unir el jovent perquè en aquell moment, els nuclis del municipi de Castellfollit no estaven molt units entre si. De fet, sabem que cada un tenia una escola, una festa, unes tradicions… En definitiva, que feien les coses per separat i en Josep Morales volia que es relacionessin entre si per crear aquesta unió que veia necessària per al poble. 

En aquella convocatòria que va fer, va explicar al jovent que plantejava fer una activitat anomenada Caramelles, i el jovent van acordar que sí, que tiressin el que els hi havia proposat en Morales endavant. Era necessari que algú es posés al capdavant del projecte i el mossèn llavors era una figura important els pobles.

Aleshores, el primer any va pensar a recuperar el ball de cascavells que era un ball típic que s’havia ballat antigament a Castellfollit i per això, va demanar ajuda al Manel de Ca l’Isidre Fuster, el Pepet de Cal Jep i al Josep  Plaxats. El primer any amb els seus records i taral·lejant la música ells, es va tirar el ball endavant i es va ballar el primer any a cada casa el mateix ball. I es va cantar la cançó el cant del poble, com a senyal de la feina aconseguida de la unió dels pobles;

“I tots junts farem un poble,

tot unint treball i cant

formarem una rotllana

enllaçant les nostres mans”

Alguns trets importants d’aquests primers anys són que cap a l’any 84 i el 85, la casualitat va fer que en Carles Mas vingués a un assaig buscant informació sobre el ball de cascavells perquè estava fent un llibre es creu, i com li va agradar l’ambient, juntament amb el Francesc Tomàs, van anar bastants anys a les caramelles i van fer les coreografies dels balls de bastons i que antigament, ja s’havien ballat a Maians. També van introduir la música directa a les caramelles que això va ser realment un luxe i que fins ara han mantingut.

En aquests 40 i escassos anys hi ha hagut diversos canvis si anem mirant d’un any a l’altre, sempre n’hi ha algun per molt petit que sigui. Des de qui assaja, qui prepara els balls, algú que marxa, alguna colla que entra, no hi ha cap any igual. El què passa que mirant amb perspectiva, com que ha canviat molt la societat, les caramelles també han canviat. 

Podem destacar canvis com que ara des de ben petits que ja són caramellaires i fa que hi hagi un ventall d’edats molt ampli. També, que abans era una activitat quan no n’hi havia pràcticament cap altre, a diferència d’ara, que hi ha molta diversitat d’activitats per fer tant els joves com els grans a part de les caramelles. 

Segur que si els hi preguntéssim quin ha sigut el canvi més gran pels caramellaires, ens dirien la manera d’anar de casa en casa. Molt abans, ja hem dit que era a peu, després amb tractor i amb camió, fins avui dia que van amb cotxe. Anar amb camió era espectacular per tots ells, els portava amunt i avall i era el què tots els nens i joves esperaven, era l’essència de les caramelles perquè s’ho passaven molt bé. Allà dins cantaven les cançons típiques de cada any, jugaven, reien, compartien, etc.

La pandèmia, ha suposat un petit alt i baix, que ha marcat la seva història. Ja són dos anys que no les poden fer com habitualment per culpa de la Covid-19. No obstant això, sempre les han intentat adaptar d’alguna manera o altre.

Per tant, demostra que, és una tradició important que encara es molt del poble i que la gent se l’estima. Bé, sigui com sigui, han passat tots aquests anys, entre molts alts i baixos, però el més rellevant és que sempre s’han tirat endavant.