Sant Marc de Grevalosa és una església al municipi de Castellfollit del Boix que pertany al nucli de Grevalosa. Doncs bé, d’aquesta església i de l’actual església de Santa Cecília de Grevalosa se’n detalla una llegenda i diu el següent; resulta que fa molts anys a dalt a Grevalosa entre  Bacardit i Moblella, dos llocs del municipi situats mirant cap a ponent, hi havia l’església de Sant Marc de Grevalosa, aquesta capella molt antigament hi havia la imatge del sant de Sant Marc, amb una gran túnica i barba, ben plantat. 

Aquesta església a mesura que anaven passant els anys es va anar fent molt antiga i tenia molts de perills. Llavors, tots els feligresos de dalt a Grevalosa van decidir fer-ne una de nova més a la vora del poble, entre el que coneixem ara per Santa Cecília de Grevalosa. Doncs bé, amb l’esforç de tota la gent van anar a construir una espectacular ermita, que a més a més queia molt més a prop de molta més gent. El dia de la inauguració va venir el bisbe de Vic i tots els feligresos contents per la nova ermita van agafar la imatge de Sant Marc de l’església antiga per portar-la cap a la nova església, la que acabaven de construir amb el nom de Santa Cecília, i així ho van fer. Tot contents, en acabar la festa, van tancar l’ermita i tothom es va dirigir cap a casa seva. 

Quina va ser la sorpresa l’endemà quan van anar a dalt l’església de Santa Cecília com cada dia per obrir-la? Doncs la nova ermita resulta que estava sense la imatge del sant de Sant Marc, aquella majestuosa imatge amb una túnica vermella i la barba, havia desaparegut del seu pedestal. Pensaven que havia sigut alguna bretolada. 

Doncs bé, quina va ser la gran sorpresa? Que quan van anar cap  a l’ermita antiga, la que estava entre Moblella i Bacardit, van trobar el sant que li mancava a Santa Cecília, al mateix lloc que sempre estava quan era a l’antiga església. 

“Això deu ser degut algú que no accepta l’ermita nova”; pensaven els feligresos. Però ells, cames ajudeu-me van tornar amb penes i treballs a agafar la imatge d’aquest sant i la van tornar a  posar cap a l’ermita nova. Van tancar amb pany i correlat tot, i l’endemà, una altra sorpresa; una altra vegada, quan van obrir l’ermita nova no hi havia Sant Marc, el sant tornava a estar a l’ermita vella, i així va passar diverses vegades.

Va haver-hi un dia que un home que li deien el “senyor del cel”, es va enfadar, ja que molta gent estava trista perquè havia fet molt esforç per fer l’ermita nova i que ara no l’acceptés, els i suposava tristesa. Per  recompensar aquesta gent i posar fi al problema, va fer que caigués una gran tempesta de llamps i trons. Per culpa dels forts llamps i trons de lo enfadat que estava, va provocar un llamp esgarrifós a la capella de Sant Marc vell que només va quedar dreta la paret que encara es manté avui en dia. Va tenir tan mala sort que amb el llamp se li va encendre la túnica de la imatge del sant i que volant Sant Marc va anar corrent cap a l’ermita nova.

Llavors, l’endemà, els feligresos ja tots tristos i sense esperances de res perquè deien aquí passa alguna cosa estranya que no entenien i se’ls escapava de les mans, obren l’església nova, i ben plantat hi havia Sant Marc a dins l’ermita nova i van cridar tots contents; Al·leluia! Al·leluia! Sant Marc per fi accepta la nova ermita! I des d’aquell dia, el sant no es va moure més de lloc de la nova església, el que és ara Santa Cecília. 

Tot gràcies a una llum estranya que va ser la túnica encesa del sant gràcies a la gran tempesta, que arran d’això, per fi, va anar a parar allà on havia d’estar, a la gran ermita, de Santa Cecília de Grevalosa.